Es poden llençar les piles a les escombraries?
Molta gent es pregunta si és segur llençar les piles a les escombraries. La resposta és: depèn del tipus de bateria. En general, les piles no s'han de llençar a les escombraries perquè contenen productes químics nocius que poden ser nocius per al medi ambient. Tanmateix, hi ha certs tipus de bateries que es poden llençar de manera segura a les escombraries.
Primer, mirem els tipus de bateries que mai s'han de llençar a les escombraries. Aquests inclouen bateries recarregables, com ara bateries d'ions de liti, bateries de níquel-hidrur metàl·lic i bateries de níquel-cadmi. Aquestes bateries contenen productes químics tòxics que poden danyar el medi ambient i s'han de reciclar.
A continuació, mirem els tipus de bateries que es poden llençar a les escombraries de manera segura. Aquestes inclouen piles alcalines, com ara piles AA, AAA i piles de 9-volts. Tot i que aquestes bateries contenen alguns productes químics nocius, generalment es consideren segurs per llençar a les escombraries perquè no representen un risc significatiu per al medi ambient.
Aleshores, què heu de fer amb les piles recarregables i altres tipus de bateries que no es poden llençar a les escombraries de manera segura? La millor opció és reciclar-los. Moltes ciutats i pobles ara tenen programes per recollir i reciclar piles. També podeu portar-los a un centre de reciclatge o deixar-los a una botiga minorista que els accepti per al seu reciclatge.
El reciclatge de bateries és important perquè ajuda a reduir la quantitat de productes químics tòxics que acaben als abocadors i a les vies navegables. També ajuda a conservar els recursos naturals permetent que els materials de les bateries siguin recuperats i reutilitzats. Per tant, la propera vegada que us pregunteu si podeu llençar les piles a les escombraries, recordeu que hi ha millors opcions disponibles.
A més de reciclar les piles, hi ha altres coses que podeu fer per reduir la quantitat de piles que utilitzeu. Una opció és canviar a piles recarregables, que es poden utilitzar una i altra vegada en lloc de llençar-les. Una altra opció és utilitzar dispositius que requereixin menys bateries o que utilitzen formes alternatives d'energia, com l'energia solar o eòlica.
En conclusió, tot i que pot ser temptador simplement llençar les piles a les escombraries, és important recordar que fer-ho pot ser perjudicial per al medi ambient. En reciclar les piles i prendre altres mesures per reduir el nostre ús de piles, podem ajudar a protegir el planeta i conservar els nostres recursos naturals. Per tant, la propera vegada que tingueu una bateria que s'hagi de llençar, feu l'opció responsable i recicleu-la.
Per què no es poden llençar les piles gastades?
Algunes persones creuen que les piles residuals no són gaire perjudicials i es poden llençar indistintament. De fet, les piles residuals representen una amenaça important per al medi ambient. La investigació científica demostra que una pila de botó que es descarta a la natura pot contaminar 600000 litres d'aigua, l'equivalent al consum d'aigua d'una persona durant tota la vida. La Xina consumeix 7.000 milions de bateries d'aquest tipus cada any... Quina xifra més sorprenent! Els components secundaris de les bateries residuals són metalls pesants com ara manganès, mercuri, zinc i crom. Tant si estan enterrats a l'atmosfera com a fons subterranis, els components metàl·lics pesants de les bateries residuals es desbordaran de lixiviats, formant una contaminació de les aigües subterrànies i del sòl, que posarà en perill greu la salut humana amb el pas del temps. En primer lloc, la composició de les piles: piles seques i piles recarregables. La composició de les bateries inclou làmines de zinc (fulles de ferro), barres de carboni, mercuri, sulfats i taps de coure; Les bateries es componen principalment de compostos de plom. Per exemple, la composició de la bateria de manganès de zinc residual número 1 és d'uns 70 grams, inclosos 5,2 grams de vareta de carboni, 7,0 grams de pell de zinc, 25 grams de pols de manganès, 0,5 grams de tapa de coure i 32 grams d'altres substàncies. En segon lloc, la nocivitat de les piles residuals: el dany de les piles residuals es concentra principalment en les petites quantitats de metalls pesants que contenen, com el plom, el mercuri, el cadmi, etc. Aquestes substàncies tòxiques entren al cos humà per diversos canals i són difícils. per digerir durant molt de temps, danyant el sistema nerviós, la funció hematopoètica i els ossos, i fins i tot provocant càncer. Plom: sistema nerviós (neurastènia, paràlisi de mans i peus), sistema digestiu (indigestió, rampes abdominals), intoxicació de la sang i altres malalties. Mercuri: la transformació de l'estat mental és un símptoma important de la intoxicació per mercuri. Acceleració del pols, tremolors musculars, trastorns del sistema bucal i digestiu. Cadmi i manganès: perills secundaris per al sistema nerviós Les maneres en què les bateries residuals contaminen el medi ambient: Els components d'aquestes bateries estan tancats dins de la carcassa de la bateria durant l'ús i no tenen impacte en el medi ambient. Tanmateix, després d'un desgast mecànic i corrosió a llarg termini, els metalls pesants i les substàncies àcid-bàsiques queden exposades a l'interior i entren al sòl o a la font d'aigua, que entraran a la cadena alimentària humana per diversos canals. El procés es resumeix de la següent manera: Els animals microbians al sòl de l'estany circulen pols, aliments de cultiu i malaltia d'acumulació de nervis humans. Altres fonts d'aigua, plantes i organismes de digestió d'aliments poden absorbir metalls pesants del medi ambient mitjançant l'amplificació biològica de la cadena alimentària, acumulant-se gradualment en milers d'organismes superiors i després entrant al cos humà a través dels aliments, acumulant-se en determinats òrgans per formar-se crònics. intoxicació. La malaltia de l'aigua del Japó (humana a Wu) és una intoxicació per mercuri. Casos típics de... 4 Altres manifestacions del dany dels residus de bateries: Actualment, el tractament dels residus domèstics del món es divideix principalment en tres mètodes: abocador sanitari, compostatge i incineració. L'efecte contaminació dels residus de piles barrejats amb els residus domèstics en aquests tres processos es reflecteix en: abocador: els metalls pesants de les piles residuals contaminen l'aigua i el sòl per infiltració. Incineració: les bateries residuals corroeixen els equips a altes temperatures, i certs metalls pesants s'evaporen en cendres volants a les incineradores, formant contaminació atmosfèrica; L'acumulació de metalls pesants a la part inferior de la incineradora provoca la contaminació dels residus de cendres generats. Compostatge: Les piles residuals tenen un alt contingut de metalls pesants, el que resulta en una disminució de la qualitat del compost. Reutilització: generalment, s'adopta el mètode de pirometal·lúrgia del forn de reflexió. Tot i que el procés és senzill, la taxa de recuperació és només del 82% i el plom restant desapareix en forma de gas i pols. Al mateix temps, el diòxid de sofre durant el procés de fosa entrarà a l'aire, formant una contaminació secundària, posant en perill directament la salut dels operadors. Danys dels residus de les bateries: el mercuri rebutjat a les bateries naturals es desbordarà gradualment de la bateria, entrarà al sòl o a la font d'aigua i després entrarà al cos humà a través dels cultius, danyant els ronyons. Sota l'acció dels microorganismes, el mercuri inorgànic es pot convertir en metilmercuri, que s'acumula al cos dels peixos, causant danys als humans. Després de consumir aquest peix, el metilmercuri entrarà a les cèl·lules del cervell humà, un dany greu al sistema nerviós humà pot provocar la bogeria i la mort en casos greus. La famosa malaltia de Minamata al Japó és causada pel metilmercuri. El cadmi es filtra i contamina la terra i els cossos d'aigua, i finalment entra al cos humà i causa danys al fetge i als ronyons. També pot provocar osteoporosi i deformació òssia en casos greus. Les fuites d'àcid i plom de metalls pesants de les bateries de residus d'automòbils a la natura poden provocar la contaminació del sòl i de l'aigua, i en última instància, suposa una amenaça per als humans. Segons els experts del Departament de Química de la Universitat de Suzhou i les agències de protecció del medi ambient rellevants, els metalls pesants a les bateries representen una amenaça especialment greu, amb cadmi, crom, níquel, manganès, mercuri i altres elements secundaris. El contingut de plom de les bateries seques produïdes a nivell nacional és generalment superior al 25%, cosa que no compleix els requisits de "bateries ecològiques i respectuoses amb el medi ambient". A més, la producció xinesa de metalls pesants a partir de bateries Les piles seques reciclades per separat de les escombraries només representen al voltant del 10% del volum de producció. Els metalls pesants com el plom que contenen les bateries residuals tenen un impacte sobre el sòl La contaminació de les fonts d'aigua només és un perill a curt termini, però és un perill potencial a llarg termini per al medi ambient ecològic. El sòl té uns porus determinats, i després de la degradació de la matèria orgànica o compostos que contenen carboni, oxigen, fòsfor, sofre, etc., es poden generar substàncies no tòxiques o poc tòxiques, mostrant un cert poder d'autodepuració. Tanmateix, els metalls pesants com el mercuri, el plom i el cadmi no s'eliminen fàcilment després d'entrar al medi ambient i s'acumulen al sòl durant molt de temps. Això destrueix el poder d'autodepuració natural, convertint el sòl en un "reservori" de contaminants i, en definitiva, reduint la fertilitat del sòl. Plantant cultius en aquest sòl, els metalls pesants seran xuclats al cos de la planta per les arrels de la planta, fent que els rendiments dels cultius disminueixin o que creixin cultius nocius. Els metalls pesants al sòl també poden continuar acumulant-se al sòl. Migrar a medis ambientals adjacents i, després de ser arrossegat per l'aigua de pluja, infiltrar-se en capes profundes del sòl, entrar en rius i fonts d'aigua des de qualsevol lloc pot causar danys crònics a múltiples sistemes i òrgans. Segons Li Donghong, enginyer sènior de la Sala de Residus Sòlids de l'Institut de Ciències Ambientals de Shenyang, les bateries que s'utilitzen a la vida diària depenen de reaccions químiques, comunament conegudes com a corrosió, per generar electricitat. Després d'aquest procés, les bateries descartades que contenen metalls pesants representen riscos importants. Una bateria número 1 pot fer que 1 metre quadrat de terra sigui valuós per al seu ús, i una bateria de botó pot contaminar 600.000 litres d'aigua (que és el consum d'aigua de tota la vida d'una persona). Segons els materials rellevants, el 50% de la contaminació mundial per cadmi prové de les bateries usades. Beure aigua contaminada amb cadmi durant molt de temps pot causar danys ossis. Transformació i anèmia, que normalment es manifesta com a dolor sistèmic. El crom pot causar úlceres i danys gastrointestinals, mentre que el níquel té una tendència cancerígena, també pot causar danys al miocardi, el plom és difícil d'excretar després de la ingestió, el sucre en la sang alt, el plom pot provocar un comportament anormal i una intel·ligència baixa en nens. Tot i que el manganès és un oligoelement necessari en el cos humà, la ingesta excessiva pot causar intoxicació. El mercuri pot entrar al sistema nerviós central a través de la barrera hematoencefàlica, provocant trastorns neurològics i fins i tot canvis de personalitat. També ha experimentat la "síndrome de l'aigua", una intoxicació crònica per mercuri al Japó.
