La galvanització en calent és un mètode àmpliament adoptat per protegir l'acer de la corrosió i diversos estàndards internacionals regeixen la seva aplicació. Entre els més reconeguts es troben ASTM A123 i ASTM A153 dels Estats Units, ISO 1461 de l’Organització Internacional per a la Normalització, així com els estàndards europeus (EN) i nacionals com la sèrie GB/T a la Xina i els estàndards DIN a Alemanya.
Una de les principals normes entre aquests estàndards és el focus en garantir un recobriment protector de zinc d’un gruix mínim especificat en els substrats d’acer. Totes aquestes normes comparteixen el principi fonamental que una capa de zinc uniforme i ben adherida millora la resistència a la corrosió i la longevitat de l’acer. Esborren els paràmetres per a la preparació de la superfície, el procés de dipòsit calent, els procediments de post-tractament i els mètodes de prova com ara l’adhesió, la mesura de gruix i les proves de salt-salsa per verificar la durabilitat del recobriment.
ASTM A123, per exemple, especifica els requisits per als recobriments de zinc en productes de ferro i siderúrgia mitjançant galvanització de dipòsit calent. S'utilitza àmpliament a Amèrica del Nord i estableix criteris detallats per al gruix del recobriment, garantint que, fins i tot quan estigui sotmès a dures condicions ambientals, la capa galvanitzada manté la seva integritat. De la mateixa manera, ASTM A153 s’adapta a articles de maquinari com els fixadors, abordant els reptes únics que inclouen components més petits.
ISO 1461, en canvi, és un estàndard reconegut internacionalment que s’adopta sovint a Europa i Àsia. Proporciona una directriu general per als recobriments galvanitzats en calent sobre productes siderúrgics, destacant la uniformitat i el rendiment a llarg termini. Aquesta norma també està harmonitzada amb molts estàndards nacionals, garantint la coherència en la qualitat en diferents regions. Els països europeus solen fer referència a ISO 1461 com a part del seu marc regulador, que s’alinea estretament amb els principis ISO, alhora que inclouen requisits regionals addicionals.
A la Xina, els estàndards nacionals sota la classificació GB/T (per exemple, la sèrie GB/T 1170) detallen els requisits tècnics específics per a la galvanització en calent. Aquests estàndards estan dissenyats per atendre la producció nacional i el comerç internacional, garantint que els productes galvanitzats compleixin criteris de qualitat rigorosos. De la mateixa manera, els estàndards JIS del Japó proporcionen instruccions detallades per a la galvanització, tenint en compte les pràctiques industrials locals i les condicions ambientals.
Les diferències principals entre aquestes normes sovint es troben en els requisits mínims de gruix de recobriment, els procediments de prova i les classificacions específiques dels productes galvanitzats. Per exemple, si bé els estàndards ASTM poden prescriure diferents gruixos de recobriment basats en l’entorn de servei previst a Amèrica del Nord, els estàndards ISO i EN poden adoptar un enfocament més generalitzat que es pot aplicar en diverses condicions climàtiques. A més, alguns estàndards inclouen directrius més detallades per al control de qualitat durant la producció, com ara la composició del bany, el control de la temperatura i els temps d’immersió, que són factors crítics que influeixen en la qualitat del recobriment final.
En termes d’aplicabilitat, els estàndards ASTM s’utilitzen predominantment a Amèrica del Nord, la ISO 1461 és reconeguda i aplicada a nivell mundial a moltes parts d’Europa, Àsia i més enllà, mentre que GB/T i JIS són específics per a la Xina i el Japó respectivament. Els països de la Unió Europea solen seguir els estàndards ISO i els fabricants alemanys poden fer referència als estàndards DIN per a un rigor addicional.
En general, mentre que els estàndards difereixen en algunes especificacions tècniques i metodologies de prova, comparteixen l’objectiu comú de garantir que la galvanització de dipòsit calent protegeixi eficaçment l’acer de la corrosió. Els fabricants a tot el món poden confiar en aquestes directrius per satisfer les condicions mediambientals i els requisits del mercat, promovent el comerç i la coherència globals en la qualitat del producte.
